Plogging al Delta del Ebre en BTT

27-28 Maig 2023

El cap de setmana del 27-28 de Maig, vàrem anar al Delta del Ebre a fer un parell de sortides circulars en bicicleta. Una sortida que trenca totes les estadístiques per quilòmetres i desnivells als cicles del Cegbtt. Però darrera hi havia també un parell de objectius engrescadors: gaudir d’un entorn natural i paisatgístic únic, i d’altra banda contribuir com a voluntaris ambientals retirant deixalles d’aquest entorn tan fràgil i ple de vida, a la badia dels Alfacs.

La sortida rebia el títol “plogging al delta del Ebre” en el calendari de la secció del club.

I que carai voldrà dir això de "plogging" ? Doncs bé, la paraula “plogging” prové del suec “plocka upp” (recollir) i l’anglès “jogging” (trotar). L’ impulsor d’aquesta activitat va ser el suec Erik Ahlström, que al deixar el seu poble el 2016 per a instal·lar-se a Estocolm va començar a netejar escombraries als llocs que freqüentava quan feia esport. Per tant nosaltres ho farem amb bicicleta, motxilles i alforges. Com a curiositat la trobareu catalogada dins de Wikiloc com una activitat més dins de totes les disciplines en realitzar els recorreguts.

Vàrem dormir al alberg de la generalitat de Deltebre. La MitjaPensió amb descompte per a federats és de 30€/persona.

Cal dir que no va ser el millor cap de setmana per tenir quòrum a la sortida, ja que el diumenge es feien les eleccions municipals. Malgrat tot, arribem de sobres per a votar, després d’un merescut dinar amb un arròs típic de la zona, al HOTEL - RESTAURANT "Mas de Prades, aprop del alberg.

 Dissabte: 38km

Punt de trobada a les 10:30 a Poblenou del Delta. L’itinerari consisteix en donar la volta a les llacunes de la “La encanyissada” i “la tancada”, en sentit horari. Als 11km aprox. trobem el punt de informació del parc i bar/restaurant. 

Anem recorrent les llacunes, aturant-nos els diferents punts de guaita per observar a la fauna.

Ens arribem al moll del Trabucador, amb la seva llarga passarel·la característica. Aquí, anem a buscar al altre cantó de la barra per fer un bon bany al mar. Tot seguit tornem al moll, on hi ha unes pèrgoles i unes taules de pic-nic per fer un mos. També hi ha una guingueta.

Prosseguim l’itinerari cap a les Madalenes. En el trajecte veiem uns flamencs de molt aprop (costa veure’ls de tant aprop!). 

A l’alçada del càmping de La Tancada baixem cap a les Madalenes, on tombem a l’esquerra abans d’arribar-hi. Aquí es dona el tret de sortida a l’activitat de plogging, tot i que ja hem anat arreplegant alguns residus durant el trajecte.

En 300m omplim un grapat de bosses d’escombraries, fins al punt que valorem deixar-les per a venir a recollir-les amb un cotxe. 

Tornem cap al camping de la Tancada, ja que aquest indret és un cul de sac. Més endavant tornem a buscar una pista que ens torna de nou a la riba de la llacuna. En un punt hem de passar una tanca pel seu marge.

La torre de Sant Joan és un lloc impressionant, on es veuen unes postes de sol espatarrants i amb la presencia habitual de colònies de flamencs que ho fan, si cap, encara més especial. 

Arribem finalment a Poblenou del Delta, on dipositem les bosses de residus. Fem un curt viatge amb cotxe a rescatar les 5 bosses que teníem a les Madalenes. Gran feina companys!

 

Mapa del recorregut. En color groc zona de la actuació de plogging

En total recollim unes 10bosses d'escombraries de 30litres.

Podem quantificar que els residus recollits varen ser:

• pots i garrafes de productes químics.
• 1 aleta aquàtica.
• molts sacs de plàstic grans.
• llaunes de begudes.
• ampolles de plàstic.
• trossos de xarxes.

I vàrem haver de renunciar a recollir:

• 1 cadira de plàstic i una cadira metàl·lica.
• 1 sac tèxtil de runa de 1m3.

Diumenge: 35km

L’itinerari previst per aquest diumenge és fer la part Nord del parc, sortint del mateix alberg. L’itinerari inicial era arribar fins a l’Ampolla, però ja teníem clar des del principi que segons el temps retallaríem per tal de tenir temps a fer un bon arròs i marxar amb suficient temps per a votar. 

Del alberg, baixem a buscar la riba del riu Ebre, on per un passeig agradable el resseguim fins que arribem a la carretera, on trobarem carrils bicis segregats de la carretera. Les llargues rectes fins a tornar a trobar la desembocadura del Ebre es fa monòtona i llarga. A partir d’aquí l’itinerari es torna interessant. 

Parem al mirador de Zigurat o Torre de Babel, que és el mirador més alt del Delta de l’Ebre a la vegada que en el seu interior funciona com a refugi de ocells petitons. 

Seguim per camí fins al mirador de Garxal, i fem una visita per les passarel·les de fusta que protegeixen les dunes de Riumar. Haguéssim fet de bon grat un bon bany, però no ens podem distreure!

Sortint de Riumar, haurem de fer quasi 2km per la platja. Un bon tros l’hem fet pedalant, però mirant d’evitar la proximat del mar. Arribant al restaurant dels Vascos, hem tret el nas a veure el far del Fangar des de la llunyania, ja que està a 4km d’anada. 

Tot seguit anem a buscar la badia del fangar, on divisem les muscleres i una colònia enorme de flamencs.

I recorrent la pista de terra, trobem el cementiri de barques. Un lloc bucòlic amb un grapat de barquetes mig enfonsades, que malgrat el seu estat encara brillen.

Arribats al port d’Illa de Mar, decidim tornar a Deltebre ja que amenaça pluja pel Montsià.  

 

Una recomanació imprescindible: repel·lents pels mosquits és vital per sobreviure al Delta!

 Gràcies als participants per tanta motivació i ganes de participar-hi, també a tots els interessats en l’activitat malgrat no poder venir. Esperem que en el futur fem mes pedalades d’aquest tipus. Tot i així, engresco a tots els cegbtteros i amants de la natura, en fer “plogging” i recollir aquella llauna o ampolla de plàstic, gels, etc...que molts desaprensius han abandonat a terra mentre fem les nostres pedalades.

Aprofito aquesta publicació per dir que en el decàleg de bones pràctiques dels amants de la natura, hem de evitar llençar al bosc les pells de plàtans i de taronges (i d’altres aliments), per molt orgànics que ens semblin. La màxima ha de ser la de “no deixar rastre”, i si pot ser, deixar millor l’entorn de com l’hem trobat. En tot cas l'únic rastre que hauríem de deixar és la petjada a la terra/sorra:

Hi vàrem ser: Anna B., Anna M., Clara, Míriam, Òscar i Roger.

Text: Roger Gili | Fotografies: de tots