Vàrem sortir de Caro el grup d´onze atrevits puntualment a quarts de deu. La ruta és força tranquil.la i sorprèn a tots la quantitat d´ombres i bona temperatura que fa. Jo, com a coordinador, els vaig advertir de les habituals altes temperatures de la zona.
Sense gaires complicacions, tret d´algunes caigudes, vam arribar al coll de la Creu, on dividim el grup en dos. Mentre sis baixen a Beseit per la via ràpida:
Sense gaires complicacions, tret d´algunes caigudes, vam arribar al coll de la Creu, on dividim el grup en dos. Mentre sis baixen a Beseit per la via ràpida:
Tossal dels Tres Reis |
Ens retrobem tots a Beseit, excepte la Mireia i l´Òscar que sembla que no tenen prou aventura 😖, i ja marxem a Valderrobres.
DIUMENGE, de Valderrobres a Caro:
Després d´un magnífic esmorzar, iniciem la segona etapa que ens retornarà als cotxes a Caro. De Valderrobres a Beseit sense més complicacions i d´aquí a Arnes per pujar pels Estrets d´Arnes, lloc d´una gran bellesa natural que paga la pena visitar, fins a la pista de l´àrea de la Franqueta
Ja a la pista, l´Anna i laMontse ens deixen per tornar per la Via Verda (de les poques decisions correctes del dia per part del coordinador, vaig recomanar aquesta opció per elles😏😏).
La resta del grup comencem una autèntica odisea per la salvatgia i la inhospitesa dels Ports que ens va posar a prova a tots, i que vull dir que em sento molt orgullós de tots els companys d´aventura.
Arribada al coll de Saleres després d´una pujada "matadora" i punt d´inici del la part no ciclable que suposadament havia de ser d´una hora😱😱
Arribant al refugi lliure de les Clotes pensavem que la ciclavilitat milloraria però més bé va ser al contrari i, tot i les excel.lents vistes del terreny des del Delta del Ebre a Caro, el camí es va fer molt dur i farragós portejant les bicicletes com vàrem poder. Una vegada més, demano disculpes per la meva "macroensigalada" que potser ha batut records a la secció.😅😅
Finalment, vam retrobar les pistes de les Foies i tornada a Caro, no sense fer fins sis vegades pràctiques de mecànica ràpida amb punxades en diverses situacions, cosa que ens va obligar a retornar al tram final en diferents grups.En resum, com diu en nostre amic Manel "Els Ports no regalen res, tot el que facis t´ho has de guanyar" i aquesta vegada més que mai.
Ja em disculpareu si no poso el track de la sortida però no vull que em xiulin més les oïdes, ja m´enteneu...😂
5 comentaris:
Que seria una sortida en BTT del club sense la seva encigalada??
Gran sortida i millor companyia.
Un inici de temporada, dels que es recordaran..
Alguns ja sabiem a que anavem, parlo per mi. Tenia l'esperança d'un camí amagat, potser l'entrada a un santuari amagat, un Shangri-la dels Ports,amb un camí ciclable fins a l'altre costat dels Ports. No ha estat així. Cercaré aquest camí fins que el cos digui prou...
Excel.lent sortida per posar a to la musculatura després del confinament ;-) Una zona molt maca, per repetir malgrat tot... llàstima que quedi una mica lluny. Gràcies Jordi!
Gràcies per la recomanació, Jordi!!
D'una de bona ens vam salvar!!
la llàstima, no poder veure els paisatges d'allà d'alt...
Amb la Montse vàrem fer un munt de quilòmetres, la Via Verda de la Terra Alta i part de la Via Verda del Baix Ebre, més de 80 km fins a Roquetes.
Els Ports estaven magnífics!
L'alberg... sense paraules, s'ha de tornar
la companyia immillorable
Gràcies per aquesta sortida!
Gracies Jordi, estic mes en forma del q pensava��. I compensa els indret la vista la tranquilitat de poca gent i sobretot companyia i equip de primera!
Publica un comentari a l'entrada