Ens decidim per
unir en travessa el Piemont, el Queiràs i la Ubaia en una ruta gairebé circular. La
logística ens ha permès enllaçar el punt de sortida amb el d'arribada gràcies a
un trajecte en tren espectacular.
El dia abans de
l’etapa 1 arribem a Ventimiglia i aparquem el cotxe a la vora de l’estació, que
és per on tenim prevista l’arribada en bici. Prèviament ens hem informat dels horaris del tren, ja que no hi ha
gaires serveis entre Ventimiglia i Cuneo i ens hem d’assegurar el bitllet. El tren és petit per la qual cosa és
recomanable esbrinar les possibilitats de dur les bicicletes al tren abans de
iniciar el viatge.
Aquest trajecte
ja val la pena de per sí. Es tracta del
Tren de les Meravelles, que uneix Niça i Ventimiglia amb Torí, passant sota el Col de
Tende per un túnel de més de 8 km. de recorregut. Va ser una gran obra
inaugurada el 1928, amb infinitat de túnels excavats a la muntanya, viaductes
espectaculars, ponts... El tren al llarg de 100 km salva 1.000 metres de
desnivell.
Arribem a Cuneo
i ens allotgem al B&B Il rosso et il blue
Etapa 1. 7 d’agost, Cuneo – Locanda Alberti Campo della Quercia
47 km / 1.870 m
A les 7 del matí
ja sortim de Cuneo, direcció nord, cap a Busca, travessant el pont sobre el riu
Estura de Demonte, primer per la transitada carretera SR 589 i posteriorment
per una altra de més secundària.
Busca està a 500
m d'alçada, i d'aquí ja marxem encara uns kilòmetres per asfalt, que
deixarem definitivament per anar flanquejant per una pista agradable però amb
pujada constant, fins al Colle di Ciabra (1.723 m), i passant sota mateix del cim del mateix nom.
Des d’aquí ja veiem el que serà l’etapa
de l’endemà, les vistes prometen. Però la pista continua fins al Colle Bandia (1.530) (1.155m), des d'on ja
baixem al bonic llogarret de Chiaverri on prenem una carretereta asfaltada que
passa pels bonics nuclis de Bianchi i Bersia i finalment arriba a Alberti. La
locanda és abans d’arribar al nucli, a 100 m del desviament de la carretera.
Quedem gratament
sorpresos de la locanda, és una construcció molt nova, la porta una parella
jove de la zona que ha apostat per quedar-s'hi i oferir una cuina de productes
locals.
Etapa 2. 8 d’agost, Alberti – Chianale
45 km / 1.350 m
Avui hem d'arribar
a Chianale, a la Val Varaita, encara en ple Piemont però ja a tocar del Queiràs.
Quan vam fer la reserva a la Locanda de Pra Mourel, la propietària es va alegrar
de tenir dos catalans hostatjats, i ens va dir que era occitana, acordionista i
que ja ballaríem una sardana...
Després d’un
esmorzar deliciós, amb ous ferrats inclosos, tornem a posar-nos sobre la
carretereta que vam deixar el dia abans i que acaba a Chesta (1.348 m).
Aquí ja comença
una intensa pujada sense treva fins el primer coll del dia, Colle Birrone
(1.700m), continuant cap a l’oest fins arribar, per fi, al Colle della Bicocca
(2.285 m), des d'on ja baixarem per un GR ciclable només a trams per fer canvi
de vall i arribar a Chiesa (1.489 m). Aquí
ja per carretera que va pujant, passat per Castelfino i fins a Castello. Finalment deixem la carretera i voregem la
presa de Castelo per una caminet de PR que és ben transitat d’estiuejants que
hi passegen. Travessem el riu Varaita de
Chianale on tornem a agafar la carretera que havíem deixat per vorejar la
presa, per arribar finalment a Chianale sota una fina pluja. Busquem la locanda i ens hi ben acomodem. Passegem
pel poble, que ja coneixíem d’estar-hi a l'hivern, i gaudim del seu entorn, ara
ben verd.
Compartim
menjador amb la resta d’allotjats a la locanda, i a l’hora de les postres, la
mestressa prepara el tocadiscos...i ens
ensenya un disc de vinil de Chants et Dances de Sardanes de la Cobla de
Perpinyà...i ballem una sardana la mestressa i jo...vam haver d’explicar com es
balla realment una sardana, perquè només amb dues persones agafades no tenia
gaire sentit...i algunes de les persones allotjades ens tiraven fotos...
La locanda està
bé com a llotjament, suficient, sense cap element de més, i un sopar i esmorzar
una mica justet de qualitat i de quantitat.
Etapa 3. 9 d’agost, Chianale – Souliers
44 km / 2.250 m
Arranquem a les 7
del matí de Chianale, el poble encara no s’ha despertat i, encara que serà per
carretera, comencem emocionats perquè hem de pujar al Col de l’Agnel, per
deixar Val Varaita i entrar de ple al Queiràs, i així, ja passem d’Itàlia a
França.
Pugem per la carretera
SP251, que a l’hivern sol està tancada a causa de la neu i arribem a Col de
l’Agnel (2.744 m). Com tants, aquest
coll és un punt de parada per a tothom que hi arriba, ja sigui en bici, moto o
cotxe. Les vistes al Mont Viso i Piemont
i Queiràs alhora s’ho mereix.
Baixem un parell
de revolts avall, i a l’alçada del refugi Agnel ja entrem el GR 58, ben
transitat d’excursionistes i caminadors, per pujar fins el Col Vieux (2.806
m)amb magnífiques vistes de nou del Mont Viso, però amb un airet fresquet i núvols
negrots al cantó francès. Cau alguna gota i encarem la baixada passant pels llacs artificials de Foréant i
Gorgéou. El camí a estones és força ciclable i ràpid, i llarg, molt llarg. Fem
alguns trams a peu. A l’alçada de l’Échalp es posa a ploure de valent, i ens
aixopluguem sota la caseta d’informació d’entrada al parc, just a l’entrada del
poble. Per sort, la pluja va minvant i continuem pel GR que ara passa pel costat
del riu Guil, fins a Abriés, on fem un dinar ràpid a la terrassa de Chez Nico, al mig del poble ple de turistes,
per que encara ens falta bona part de la ruta.
Sortim per la carretera RD947, i quan arribem a Aigulles es posa a
ploure fort i no sembla voler parar. De nou ens aixopluguem, ara sota la parada
del bus, i l’estona va passant. Ens decidim per trucar a un taxi i així poder
arribar al destí, Souliers, a temps per sopar i eixugar la roba.
Arriba el taxi, i
ens porta a la Gite de la Rochebrune. Pel camí, el taxista va saludant a la
gent que trobem tot passant pels diferents nuclis i cases de pagès...resulta
que és l’alcalde de Chateau-Queyràs, és clar!
La gite, avui sí,
de nou torna a ser un lloc molt agradable, acollidor i amb una cuina deliciosa.
Etapa 4. 10 d’agost, Souliers – Mont-Dauphin
39 km / 1.560 m
Hem pogut
descansar bé, eixugar la roba i esmorzar també molt i molt bé. Avui el dia és net i radiant. Comencem en
suau baixada cap a Arvieux, on travessarem la Route de l’Izard que puja cap el
mític Col d’Izard, per començar la primera pujada del dia. Ens situem sobre el
GR 58 , i tenim per endavant més de 9 km de pujada i quasi mil metres per arribar Col de Furfande (2.300
m). Baixem al refugi de Furfande (2.500 m), per parar a fer una queixalada, i continuem
cap a les granges de Furfande (2.300 m), el col Garnier (2.270 m), de nou
baixada fins a 2.100 m, i pujada fins el Col du Lauzet (2.233 m) per uns
terreny herbós que dificulta la pedalada, som a tocar del lac du Lauzet. Finalment
comença una baixada de 20 km, primer suau, fins arribar a nucli de Moussière, i
a partir d’aquí més forta per una pista amb fortes llaçades però molt ciclable,
amb vistes a la vall de la Durance i Mont-Dauphin al fons, amb la seva immensa
fortalesa. A Le Vilard continuem pel
camí, a 1.000 m d’alçada, des d’on veiem a baix la transitada carretera entre Briançon i Embrun.
Abans de buscar
la gite Le Glacier Bleue, aprofitem per fer una bona passejada per dintre la
gran Fortalesa de Vauban considerada patrimoni mundial de la UNESCO.
Etapa 5. 11 d’agost, Mont-Dauphin – St. Anne
51 km / 1.950 km
Per un dia hem
estat a la vall de la Durance, i en marxarem direcció sud, cap a Embrun, sense
arribar-hi, i ja entrarem a l’Ubaia... posem els frontals a mà!
Sortim per la
carretera N94, i a l’alçada de Saint Clément-sur-Durance, abans de travessar la
Durance, la deixem per agafar-ne una de secundària, la D994d, cap al Lac de
Siguret, i seguint fins a Saint André d’Embrun.
Just aquí ens creuem amb un ciclista de muntanya que ens demana si tenim alguna
càmera de sobres, perquè ha anat punxant repetidament i ja no l'hi queda cap.
Des d’aquí, i
fins a Crévoux (1.600 m), anem per la carretera D39, força tranquil·la. Però
encara no som enlloc, avui. Tenim per
endavant una llarga etapa amb túnel espectacular inclòs!
Comença una
pujada per pista, però sense treva, de més de 20 km i en direcció sud que ens
portarà fins a l’entrada nord del túnel de Parpaillon (2.640 m), que separa la
Val de la Durance, d'on venim, de la Val de la Ubaia, cap on anem. El túnel fa 500 m de llarg, és estret i
fosc. Es fan torns per passar, en el
nostre cas, perquè vam coincidir amb un grup nombrós de quads i de 4x4. Per passar-lo, vam engegar els frontals, i a
la sortida, les vistes son novament espectaculars: tenim quasi 1.000 metres i més
de 10 km de baixada per pista, força ampla, però pedregosa, que ens deixarà
just davant del nostre allotjament d’avui, la gite le Belvedère de Sainte Anne (1.700
m). Antigament havia estat un hotel a
peu de la desapareguda estació d’esquí Sainte-Anne-la-Condamine, i els nous
propietaris el van reformar donant-li un aire de gite.
Entre els
allotjats hi ha un muntanyenc ben curtit que dormirà a la seva tenda, parada al
darrera de la gite...Intercanviem impressions de la zona, ens demana d’on
venim, quina ruta fem... Expliquem que hem sortit de Mont-Dauphin, que hem
passat el túnel de Parpaillon... Ens diu
que hi havia de passar, però una sèrie de punxades i el fet de quedar-se sense càmeres
de recanvi, l’han fet desviar cap a Embrun per poder solucionar el problema,
finalment ha arribat a la gite amb el seu cotxe. Llavors ens adonem tots
plegats que ens hem creuat al matí, i tots ens alegrem que haguem pogut acabar
l’etapa, d’una manera o altra.
Descansem de la llarga
etapa i sopem juntament amb la resta d’ allotjats i la família de la gite.
Etapa 6. 12 d’agost, Ste. Anne – Fouillouse
30 km / 1.400 m
Aquesta és una
etapa de pocs quilòmetres, però intensa.
Sortim d’hora,
com de costum, direcció sud, i comencem baixant per la carretera en fortes
llaçades fins al fons de la vall de la Ubaia, que travessarem a la Condamine-Chatelard
(1.300 m). Aquí canviem de direcció, remuntant la Vallée de l’Ubayette cap al
nord-est, passant per Meyronnes (1.540 m)
i Saint Ours (1.790 m), des d’on continuem per corriol estret i en forta
pujada durant 13 km per arribar seguint el GR, finalment, al Col du Vallonet
(2.540 m). Les vistes fins ara han estat
espectacular, anem trobant construccions defensives, els forts. La baixada serà
entretinguda, el corriol és estret i pedregós.
Finalment arribem
a la Fouillouse (1.890 m), sota la impressionat Aigulle de Chambeyron amb força
ambient de senderistes, i una petita botiga de queviures.
Ens allotgem a la
gite Les Granges, on ens adverteixen que l'endemà de bon matí, està previst
l'entrada d’un front i pluges.
Etapa 7. 13 d’agost, Fouillouse – Chialvetta
39 km / 1.300 m
En aquesta etapa
deixarem la Ubaia per entrar de nou a
Itàlia per Val Maira. El pas pel Col de Mary
o de Maurin serà clau. En cas de no
poder-hi passar per mal temps, caldria fer molts km per carretera que amb
transport públic serien difícils de combinar.
El dia s’aixeca
ben núvol, les previsions sembla que es compliran. A les 7 h ja enfilem carretera avall per
evitar que la pluja ens agafi ja durant els primers kilòmetres. Anem per una
carretera secundària fins a Maljasset, darrer poble francès per ara. Tornarem a passar per territori francès a les
darreres etapes. Abans d’arribar-hi la
pluja ja ens atrapa, però no desistim fins arribar al petit nucli, on trobem
una gite on aixoplugar-nos, secar la roba molla, entrar en calor i esperar que
la pluja afluixi. Poc a poc el dia anirà
obrint, estem de sort!
Comencem a tirar
de nou, i a l’alçada de Maurin travessem el riu en direcció sud i ja sobre la
Via Alpina, en pujada constant durant més de 6 km per arribar al Col de Mary o
de Maurin (2.641 m), frontera natural entre França i Itàlia. Les boires es van
escampant i deixen veure la magnitud del paisatge. El lloc és ideal per fer-hi
un mos, mentre gaudim de les vistes de la baixada que ens espera cap a la Val Maira.
Arribem a
Chiappera (1.400 m), i des d’allà ja pràcticament per carretera secundària
passant per Saretto, Ponte Maira i suau baixada fins Acceglio, on hi ha força
comerços i ens podem proveir pels nostres pícnics. Des d’aquí, continuem per carretera local i tranquil·la
en suau pujada fins a Chialvetta, un petit poble ben bonic que serà el nostre
final d’etapa d’avui. Ara ja hem entrat a Itàlia i ens hi quedarem fins acabar
la travessa, excepte algun petit tram de les darreres etapes a la Via del Sale.
Ens allotgem a
l’Osteria della Gardetta, regentada per una família, agradable i molt bona
cuina. Hi ha ganes de pasta, i no en
faltarà per sopar.
44 km / 1.200 m
Ben d’hora ja comencem
una nova etapa, avui sí que comença pujant, cap al Vallone di Unerzio i al
Passo della Gardetta (2.437 m). Ha
calgut empènyer la bici per arribar-hi, tot compartint el corriols amb
nombrosos senderistes. Des del coll les
vistes novament magnífiques amb l’espectacular Roca la Meja al fons, que deixen veure part de l’etapa que resta per
fer. Sota el coll hi ha el Reffugio Gardetta, antic refugi militar que ara és
propietat del CAI de Cuneo, on hi fem una petita parada per refer-nos amb les
provisions que vam comprar el dia abans a Acceglio, mentre veiem a passar
bicicletes...feia dies que no en veiem, però aquesta zona té molts recorreguts
i itineraris marcats.
La ruta continua
per còmodes pistes militars, amples, molt ciclables i en algun moment puntual
transitades per 4x4. Arribem al Colle
Cologna (2.395 m), Colle Margherina (2.420 m) i finalment al Colle Valcavera
(2.416 m). D’aquí ens desviem 2 km per
carretera fins arribar al Colle Fauniera (2.505 m), on hi ha el monument
dedicat a Marco Pantani, el mític ciclista, que entrenava per aquestes
contrades. Desfem de nou fins al Colle
Valcavera, on seguim avall per carretera, ara ja fins a Demonte, que passarem
de llarg perquè ens allotjarem a la locanda la Randoulina, que queda a les
afores de la població.
L’allotjament és
còmode i arribem amb temps per poder descansar abans de sopar.
Etapa 9. 15 d’agost, Demonte – Limone Piemonte
48 km / 1.550 km
Sortim de molt
avall, Demonte està a 770 m, i anirem remuntant de nou, continuant direcció
sud, cap al Colle del Arpione (1.735 m), on ja canviem de vall, ara entrem a
Valle Vermagna, posteriorment cap al
sud-est baixant fins a Valdieri (797 m). A pocs metres, canviem de direcció per
remuntar la Valle di Roaschia i anar pujant cap al Colle Prarosso (1.331 m),
baixada per carretereta fins a Vernante (800 m) i d’aquí per carretera SS 20, força
transitada perquè és la que va cap a Col de Tende, fins a Limone Piemonte
(1.000 m).
Arribem a mitja
tarda d’un 15 d’agost... Els aparcaments del poble estan col·lapsats de cotxes
que hi volen entrar, sortir...i els estrets carrers peatonals plens
d’estiuejants que passen entremig de les terrasses i la banda de músics i
dansaires que anima el poble. L’avantatge és que podrem comprar de nou, i
podrem triar entre pizza, pasta... I al vespre, hi haurà un concert a la plaça.
Ens allotgem a la
Casa Canónica San Pietro, la rectoria de l’església que és en ple centre.
Busquem la manera d’entrar-hi, i finalment descobrim que cal anar a demanar la
clau a la pastisseria del davant.
L’edifici està "impecable",
només hi ha una habitació per a “convidats” que està com una patena...quants
capellans hi deuen haver dormit abans de nosaltres? Retirem d’hora per matinar l’endemà, mentre hi
ha un concert que sembla ben animat.
Etapa 10. 16 d’agost, Limone Piemonte – Barbera
31 km / 1.460 m
A Limone la
travessa fa un gran canvi. Deixarem el
Piemont per entrar de ple a l'anomenada Via del Sale.
Sortim de Limone
aprofitant el corriolet que hi ha a tocar del riu, pujant després per carretera
fins a Limone 1.400. Des d'aquí seguim una pista asfaltada, en algun tram podem evitar l'asfalt, que ens
durà fins al Coll de Tende (1.870 m). Al
coll hi ha molt ambient de bicis, i hi ha diverses empreses de lloguer de bicis
elèctriques que les lloguen per un dia.
Una de les excursions estrella coincideix parcialment amb la nostra ruta:
de Limone a dinar al refugi Don Barbera, i tornar. I realment fem la ruta ben acompanyats de les
bicis elèctriques que ens van avançant.
Des de Coll de
Tende continuem pujant tot passat entre el fort de Colle Alto i posteriorment
el Fort Tabourde per una pista ampla
però que comença pedregosa, a tocar la cime du Bec Roux (2.214 m), la cime du
Bec (2.300 m). Seguim cap al Colle delle Carsene i Colle de Malabergue (2.200
m). I ja al cap de pocs quilòmetres, al Colle dei Signore, des d’on es veu a
tocar el refugi Don Barbera (2.000 m), on dormirem avui, i on coincidim amb
diversos grups de ciclistes de muntanya, entre els quals, una parella d’italians
que fa la Via del Sale, i amb qui anirem coincidint en les etapes restants.
El refugi està al
cor del Parc del Marguareis, aquests dies és ple i han hagut d'habilitar una
antiga edificació a uns 100 m del refugi per encabir els hostes que no caben a
l’edifici principal.
Sopem al refugi
principal, en un bon ambient de muntanya i bicis.
Etapa 11. 17 d’agost, Barbera – Allavena
40 km / 1.350 m
Sortim d’hora, recuperem
el Colle dei Signore per enfilar cap a la Val del Tanaro. Les pistes són
còmodes però continuen sent pedregoses... i anem passant per diferents colls:
Colle delle Selle Cecchie (2.099 m), Passo della Porta (2.000 m) i ens desviem
per pujar al Monte Saccarelllo (2.200 m), que havíem esquiat uns mesos
abans...Retornem a la ruta de nou, per continuar enllaçant amb el Passo del
Tanarello (2.045 m) i el Col de le Larière (1.956 m).
Per arribar al
refugi d’Allavena cal desviar-se de la ruta i baixar 300 m que l’endemà haurem de tornar a
pujar. Aquí s’hi pot arribar en cotxe, i hi ha força gent. El lloc val la pena,
bon sopar i un agradable final d'etapa.
Etapa 12. 18 d’agost, Allavena – Ventimiglia
52 km / 640 m
Darrera etapa,
avui tocarà un bany al mar!
Tot i no tenir
massa desnivell, hi ha molts quilòmetres per endavant. A més, en aquesta darrera etapa es passa per
un parell de trams llargs i espectaculars: el Pas de l’Incise, un camí estret, pedregós per descomptat, i ben penjat que voreja el Monte Toraggio fins arribar al Passo
di Fonte Draguina (1.870 m), i el Col du Corbeuau (1.404 m) encara per corriol
estret i penjat. A partir d’aquí, la baixada és forta i en ziga-zagues fins al
Col de Muraton (1.157 m), i seguint fins el Riffugio Gola di Gouta (1.225 m).
Aquí fem un petit tram per la carretera local SP69, continuem posteriorment per
una variant de l’Alta Via di Monti Liguri.
De sobte, la
parella d’italians ens atrapa...nosaltres parem a menjar i ells van tirant.
Els darrers
quilòmetres els fem de nou per carretera local poc transitada, amb l’agradable
vista del bonic poble de Dolceaqua a la nostra esquerra, i al fons, ja no
perdrem de vista Ventimiglia i el mar. Ja quasi a l’arribada, empalmem amb el
traçat de l l’Alta Via, just sobre Ventimiglia, i baixem fins a trobar les vies
del tren per l’entretingut corriolet que dona un aire més intrèpid a
l’arribada.
Per arribar a la
platja, travessem per sobre les vies, i seguim de dret al mar...ens espera un
bon bany, i la parella d’italians, que hi acaben d’arribar i ens podem fer
fotos els uns als altres... Després recuperem el cotxe que vam deixar ben
aparcat fa més de 12 dies, i passegem per la part antiga de la població una mica
decadent: carrers costeruts, estrets, placetes, botiguetes...i trattories! Celebrem l’èxit de la travessa amb un bon
plat de pasta.
Ha estat una
travessa dura, hi ha hagut bons camins, bones pistes i també corriols costeruts
i pedregosos que ens han fet empènyer la bici. Però cada esforç ha estat
recompensat amb la satisfacció d'un paisatge sorprenent, i gràcies a la disciplina
de matinar cada dia, hem pogut gaudir a cada etapa.
I la travessa ha
estat circular, qui diu que no?
pep i roser - agost 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada