27 d’oct. 2025

Voltant el Comanegra


Ruta circular de tres dies per les comarques del Vallespir, el Ripollès, l'Alt Empordà i la Garrotxa.

1er dia: La Menera - Oix 46km +1100m

Deixem el cotxe al poble de La Menera (el més al sud de l'estat francès) i iniciem la ruta per la pista que surt cap a l'oest en direcció al santuari de Nostra Senyora de Coral i el coll d'Ares. És una pista molt agradable i de bon fer, va pujant progressivament entre una notable diversitat d'arbres que aquests dies comencen a mostrar les tonalitats de la tardor. Pel camí cau alguna gota que ajuda a refrescar un ambient tardor-estiuenc. Fem 11km i quasi 600m de desnivell per arribar a la carretera del coll d'Ares. Fem els darrers 2km i 150m de desnivell més per carretera fins el mateix Coll.

Des del coll, a l'esquerra de la carretera surt una pista, en clar descens, que comparteix itinerari amb el GR, nosaltres la seguim fins el coll de la Boixeda (carretera entre Camprodon i Beget). Els descens és espectacular, cap a l'oest s'intueix una mica de pluja, les vistes a aquelles hores de la tarda són plenes de colors. Passem a tocar de la roca de l'Àliga i del bell nucli del Querol. Seguim la carretera en direcció Camprodon uns 150m i girem a l'esquerra per la urbanització Font Rubí. Des d'aquest punt i fins a Sant Valentí de Salarça hi ha una combinació de pista de terra amb trams encimentats, sempre en descens, baixa de valent! Sort que anem cara avall...

Un cop a Sant Valentí, un bell racó de món amb una ermita preciosa, seguim una pista que esdevé sender de mal conduir, pel terreny i per la vegetació, fins a la carretera de Beget a Oix, un punt d'emoció a aquelles hores de la tarda. Fem 7km per carretera superant 270m més de desnivell, fins el coll del Salomó i el nucli de La Pera. Optem per continuar per la carretera, gaudint del descens i la posta de sol, fins a Oix.

Ens allotgem a la Soleia d'Oix, tenen càmping i habitacions, i alguna estança amb pintures murals que et remunta als millors temps d'aquesta casa d'antuvi benestant.

 

2n dia: Oix - Albanyà 50km +1250m

Iniciem la ruta fent una visita fugissera a l'església de Sant Llorenç d'Oix, situada a l'entrada del poble és molt simple i bonica alhora, va ser sobrealçada posteriorment per a necessitats defensives. Seguim uns 3km la carretera en direcció a Castellfollit fins el Coll de Camporiol on trenquem a l'esquerra i seguim la pista ascendent fins el coll de Palomeres, inicialment la pista puja fort, però aviat es suavitza el pendent. Des d'allà iniciarem el descens que ens portarà fins a la carretera de Sadernes. Abans passem pel coll Pregon on prenem un estret sender incòmode pel terreny i la vegetació. Més avall toca agafar una pista a la dreta que ens portarà a Plansesllosses i el seu oratori dedicat a Sant Roc, espai de trobada per a la gent de la contrada. El lloc també és conegut com a Cossos Sants per la llegenda que explica que allà s'hi van trobar els cossos d'uns nens, racons amb molta història.

Un cop a la carretera iniciem una ascensió de 700m de desnivell fins el Coll de Faja 987m, el primer tram fins a Sadernes suau i per asfalt, el segon tram s'inclina el pendent i combina pista amb algun petit tram de ciment, sense més complicacions, pujada dura. Abans de començar a pujar de valent, visitem el bell racó de Sadernes, aquests dies un racó de pau. Abans d'arribar al coll de Faja passem per la font del Serradell, avui sense aigua corrent, i per la preciosa ermita de Sant Andreu de Guitarriu, quines vistes cap a la vall de Bianya, quin lloc tan especial! Voltem el pic dels Moros amb el castell de Menera. Seguim en descens per una pista de ferm molt rocós, passem prop del bonic mas de Can Polí i la seva petita cova. Baixem fins al riu Borró, en total uns 7km i des d'aquest punt seguim els indicadors fins a Lliurona 780m en pendent suau. Els cérvols ens saluden, realment n'hi ha molts. Ens desviem de la ruta per visitar Lliurona, un lloc molt especial ara conegut per haver aconseguit renéixer.

Prenem la pista que indica la Mare de Déu del Mont passant pel coll de les Canals de Carig 740m i ja en descens, al km 39 de la ruta trenquem a l'esquerra, amb un canvi de ferm evident (a pitjor) per saltar el riu Manol i baixar fins a Albanyà. Quina baixada, la muntanya s'aboca verticalment sobre el poble!

Abans d'arribar a Lliurona tots els cartells indicadors marquen Albanyà en una altra direcció que comparteix una part del recorregut amb la pista del coll de Bassegoda, nosaltres hem volgut allargar la ruta per variar.

Ens allotgem a l'alberg de la Rectoria d'Albanyà, compartim estada i conversa amb uns simpàtics empordanesos que van motoritzats. Aprofitem també per saber una mica més de les coses que passen en aquest avui petit racó de món.

3er dia: Albanyà - La Menera 46km +1300m

Prenem la pista que comparteix 2'5km amb la pista del coll de Bassegoda que deixem a l'esquerra, el nostre objectiu és l'Hostal de la Muga. Després d'un inici amb força pendent la pista es suavitza i va resseguint en alçada el riu Muga,fins a la confluència amb l'Hostal (ruïnes). Interessant aturar-se a l'ermita de Sant Bartomeu de Pincaró, actualment en procés de restauració. El descens des del coll de Pincaró fins a l'ermita homònima és una delícia, baixant s'albira un territori ben salvatge, el que envolta la confluència dels rius de la Muga i Major prop del mas de la Figa. Donen ganes de seguir la pista que passant pel molí de la Figa arriba a la collada de la Trilla, avui no és el dia.

L'hostal cal flaquejar-lo en descens per un sender, 150m, per accedir a la pista que puja als Meners i coll Castanyer, per arribar a la pista hem travessat una porta, hem passat de la solitud de la vall de la Muga a una urbanització...

Tot i que la ruta baixa per la carretera fins a trobar l'encreuament amb la carretera del resort de Falgos, aprofitem per pujar a visitar el poble de Vila Roja (des del poble no es pot enllaçar). El poble de Vila Roja guarda una església si més no curiosa. Un cop a la cruïlla remuntem 2km fins a trobar una pista a la dreta que seguim en pendent suau, de pujada i baixada, fins a Serrallonga, anem de castanya en castanya, vigileu no punxar! En aquest tram trobarem dues tanques que cal saltar, sembla que es pot fer ja que trobem senyals d'itineraris de btt. Passem a tocar de l'isolat mas de Cantallops, abans travessem un territori molt boscós avui molt isolat, al fons de vall a la dreta anem veient de tant en tant la població de Sant Llorenç de Cerdans. De Serrallonga, bell conjunt de cases amb l'església al capdamunt, prenem la carretera fins a La Menera 6km suaus que acaben en descens. La Menera bé mereix fer un beure al seu local social. Aquí acaba la nostra ruta al voltant del Comanegra, uns dies per recordar que amb sandàlies també es pot pedalar, si no fa fred! ;-)


Hi hem estat el Pep L i Ricard M