Són gairebé 500 km i 11.000 m de desnivell per tota mena de pistes i camins, tots ells ciclables. Fantàstics paisatges oberts, boscos, pobles mil·lenaris, espais de memòria històrica, llacs, ramats, elaboradors de format-ge i gent acollidora.
Iniciem la ruta pujant al coll del Puèi de Doma (Puy-de-Dôme) i voltant-lo, amb unes vistes que ja ens fan intuir que aquesta serà una travessa que ens sorpren-drà. Avui les pujades fortes domi-nen el trajecte. Aturada obligada al poblet amb encant d’Orcival per agafar forces amb una crêpe saléei afrontar la darrera de les puja-des d’avui. Arribem al Lac de Servières on ens espera una gîtepreciosa portada per una parella. Cervesa artesanal de la zona i sopar molt bo i passeig nocturn esperant la lluna al llac.
Mentre el president Mas signa el decret per convocar les eleccions del 27S, continuem la ruta després d'un bon esmorzar. Travessem boscos, alguns d'ells encatifats de molsa. Combinació de carreteres estretes, corriols i pistes rodadores. Ambient volcànic envoltat de camps immensos que tot i la sequera que enguany afecta a la regió, encara man-tenen un verd impecable. Passem pels llacs (prohibit el bany). La Godivèla és el poble més alt de la regió. Hem patit molta calor i al km 42 un ensurt... El Jordi trenca el canvi i pot acabar la ruta gràcies al manetes del grup que amb una brida fa un bon invent.
Iniciem la ruta amb pluja, però ben aviat deixa de ploure i podem fer tota l'etapa sense problemes. Travessem els camps per uns corriols entre filats que ens fan patir una mica i que ens aboca a una carretera preciosa i visual fins arribar al coll de Chamoroux. No en tenim prou i enfilem per terra fins al punt més alt de la ruta recorreguda fins ara (1.476). A Talisat no ens donen de sopar a la gîte, però hi ha una botiga de que-viures i improvisem un repàs gourmet a base de pâté de campagne, formatge, embotit i vi de la regió.
Primera aturada obligada al poblet turístic de Sant Flor de Sauviac (Saint Flour), trobem un mecànic de bicicletes per reparar la bici del Jordi. Avui prats i prats a la segona part de la ruta. Unes rampes duríssimes i encara més endurides per la calor. Avui no ens aturem ni a dinar. Traçades de pistes de fons, colors, vistes i esclat de flors amb festival de mirtils i gerds. La part alta de la ruta ens situa a 1.500m i passem pel Museu de la Resistència i el monument als Maquis del Mont Mouchet, on van derrotar les tropes nazis el mateix dia del desembarcament de Normandia, en represàlia els nazis van cremar el poble de Paulhac.
La ruta més solitària de tots els dies tot i que ens creuem amb caminants que fan la ruta de Sant Jaume. Avui hem comprat pa i formatge en un poblet per aguantar fins a l'arribada. Pistes i pistes rodadores, corriols, camps i amb diferents colors. Realment la ruta més rodadora de tots els dies ja pedalats. Pistes d'esquí de fons ens endinsen a un paisatge groguenc, tenyit de flors vermelles, liles, ben acompanyades de pins alts i majestuosos. Arribem a les Giraldés, poblet de “quatre” cases comptades amb els dits. Aquest ambient ens agrada, bona acollida, rentadora, sopar a la vora del foc... Increïble.
Avui Parc Nacional de les Cevenes. Inici de la ruta vorejant l'idíl·lic llac de Charpal. Trobem Festa major i mercat a Lo Blumar (Le Bleymard) i aprofitem per tastar les gormanderies locals... El desnivell entre Lo Blumar i l'estació de Mont Losera és molt fort, rampes dignes d’anomenar... Les més dures, per sort no duren gaire. Després del coll de Finiels ens enfilem cap a la carena i cim del Mont Losera (cim més alt del massís, 1.699 m), els relleus suaus permeten pedalar gairebé tot el tram. Vistes magnífiques. Avui etapa reina fins a la Fage on teòricament teníem reserva feta. Però... Sorpresa... Ens hem equivocat i hem fet la reserva a una altra La Fage (a 400 km...). Mala sort... Sembla ser que no som els únics. Tot i això la sort ens continua acompanyant, ens fan un espai per dormir i ens donen prou ingredients per fer-nos el sopar.
Les etapes 7 i 8 es poden fer en una sola jornada, però val la pena descansar un dia a la vora del riu Tarn i passejar pels pobles riberencs. Bon esmorzar a la plaça d’Espanhac (dissabte de mercat). Poble entranyable amb dos ponts magnífics que l'acompanyen i dia de descans aprofitant la pluja que cau durant tota la tarda vespre.
8a etapa Espanhac – Barra de les Cevenes (Barre-des-Cévennes): 38 km +1.000 -600 m Remuntem el riu fins a Florac i seguim pel riu Ninette on descobrim una via verda que ens porta fins a l’Espa-ce Stevenson on fem un bon dinar... De plat i forquilla (bo, econòmic i divertit). A la Barra de les Cevenes estan de Festa major, ens espera un bon ball amb ‘remembers’ de hits francesos i focs artificials.
Increïble trajecte. Gairebé tot per pista rodadora, alguns corriols i, com no, alguna que altra rampa amb repte. Tot plegat per guanyar el cim d’avui... El Mont Aigoual, 1.565 m. Al cim hi ha un centre de meteorologia i hi arribem amb boira i vent. Tot visitant el centre d'ex-posicions aprenem que aquest lloc s'anomena així per-què és on més plou de tota França. Després d’un gran descens de 24 km, 50% de pista amb alguna que altra pedreta, arribem a Maruèis. Ens espera la millor de les millors gîtes de tota la travessa.
10a etapa: Maruèis – Millau: 43’5 km +360 -730 m
Després de 10 dies pedalant l'objectiu d'avui és arri-bar a Millau i agafar tren de tornada. Gaudim, i molt, planejant per la Causse (altiplà) Negre i després tot bai-xada, que ens permet portar un bon ritme i arribar amb temps suficient per fer una bona estona en aquesta petita i turística ciutat.
El retorn el fem enllaçant trens Millau-Besiers-Cervera -Portbou-Barcelona. 1 - 10 d’agost del 2015 Josep B, Míriam M, Ricard M, Jordi L i Carmela F
